Simples lletres ordenades

Sentada. Tenaya Sims (1978)

El més mínim soroll s'escolta fort com les ales d'una papallona que aletegen creant remolins a l'altra banda del món. Em sento observada. S'escolten unes passes, ja no sóc la única que fa soroll.  Les tecles, sota els meus dits, esperant a ser pressionades per representar una paraula en la pantalla. Les miro. Penso quin sentit donar-lis. Escric una lletra, una paraula però ràpidament ho esborro. No m'agradaria que algun desconegut llegeixi el que escric. Em giro, ningú m'està mirant, ningú se n'ha adonat. Torno a submergir-me entre l'espai blanc que vull omplir. No sé que dir. En tot cas, tinc alguna cosa a dir? Les meves paraules tindran utilitat alguna o seran tan sols una pèrdua de temps? Simples lletres ordenades, estructurades, que quedaran en l'oblit d'un document word, guardat en alguna carpeta de la memòria de l'ordinador.

Glòria