.jpg) |
| Sentada. Tenaya Sims (1978) |
El més mínim soroll s'escolta fort com les ales d'una papallona que aletegen creant remolins a l'altra banda del món. Em sento observada. S'escolten unes passes, ja no sóc la única que fa soroll. Les tecles, sota els meus dits, esperant a ser pressionades per representar una paraula en la pantalla. Les miro. Penso quin sentit donar-lis. Escric una lletra, una paraula però ràpidament ho esborro. No m'agradaria que algun desconegut llegeixi el que escric. Em giro, ningú m'està mirant, ningú se n'ha adonat. Torno a submergir-me entre l'espai blanc que vull omplir. No sé que dir. En tot cas, tinc alguna cosa a dir? Les meves paraules tindran utilitat alguna o seran tan sols una pèrdua de temps? Simples lletres ordenades, estructurades, que quedaran en l'oblit d'un document word, guardat en alguna carpeta de la memòria de l'ordinador.
Glòria
Molt bo. Les lletres juntes i ordanades ja són paraula, amb sentit i missatge. M'he recordat d'un proverbi hindú:
ResponElimina"Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora"
Gràcies per comentar. És ben cert el proverbi, m'agrada. No l'havia escoltat, me l'anoto!
EliminaHola, concisas y precisas letras desnudan agolpe de talento la germinal belleza de este blog, si te va la palabra elegida, la poesía, te espero en el mio,será un placer,es,
ResponEliminahttp://ligerodeequipaje1875.blogspot.com.es/
gracias, buen día, besos reales..
La fonètica, els sentits, ja fan sentit de bon principi. Una porta a l'altra, sobretot en els poemes. En els blocs és fàcil sentir-se observada.
ResponElimina