Una mirada.
Tantes en rebem i tan poques
sentim de veritat.
Una mirada de la persona
correcta. La mirada. Però qui és la persona correcta?
La que volem que ens miri.
Tot és tan caòtic. Aquest món.
Som éssers solitaris, individus
autosuficients que a l’hora de la veritat no podem viure sols. Necessitem als
altres. Ho neguem. Créixer és negar l’ajuda. És dir adéu als pares i obrir-te
pas en un món desconegut amb petites versemblances del que has conegut fins ara.
Els carrers. Tot canvia de
sentit. Tot cobra nou sentit.
La mirada. Canvia.
La nostra. La seva. La dels
coneguts i la dels desconeguts.
Massa innocents per un món
d’adults. Massa pervertits per un món d’infants.
El punt entremig.
El punt entremig entre la teva
mirada i la meva.
Glòria Ibars
 |
| Florian Nicolle |
